Hi ha esperança!!

Avui he assistit al "concert comentat" l'Albada del Romanticisme, que dins del cicle Joves Clàssics amb Gràcia organitza l'associació d'Amics de la Música de Barcelona (amb col·laboració de l'escola de música del SEK) en la biblioteca Jaume Fuster.

El cos del concert és el quartet per a clarinet, violí, viola i violoncel, Opus 2, número 1 en Mi bemoll Major de Bernhard Henrik Crusell, composat quan aquí ens enorgullíem d'empaitar gent culta al crit d'afrancesats gavatxos, re-instauràvem la inquisició, retornàvem el tro al subnormal de Fernando VII i a Castella es començava a agafar consciència del negoci que suposava la Unidad de España.

Francament, en aquests temps que els rectors de les universitats, en llocs de garants de la cultura són lacais del capital, que a tots ens volen fer comprar la merda que ens fabriquen les discogràfiques, sota el braç secular la SGAE, dóna gust veure com un grup jove, al marge de tota aquesta merderada, s'embarca en estudiar, gaudir i oferir aquestes delícies i dóna gust veure com un grup de gent posa diners per, sota el nom d'AMB, poder fer-nos-ho arribar.

En fi, anem al tema.

El ponent i clarinetista és en Claudi Cisneros, que sense arribar a la trentena és un gran musicòleg, i que ens ha fet una més que agradable xerrada (amb demostració de ball inclosa).

L'actuació l'ha fet el grup Ars Veritas on, a més del Claudi que ha tocat un clarinet de cinc claus reproducció de l'època, havia tres noies que semblaven encara més joves que en Claudi, na Mar Blasco, amb un violí de més de dos-cents anys, na Marta Amorós amb la viola i na Marta Requena tocant el violoncel a l'antiga, és a dir, entre les cames i aguantant-lo amb els genolls, com es feia abans dels puritanismes instaurats per la Victoria Regina.

No cal dir que els instruments de corda tenien corda de tripa i es tocaven amb arc convex.

Evidentment, no puc penjar el concert d'avui però com tampoc vull deixar d'il·lustrar, deixeu-me posar una altra actuació d'aquest gran grup.

En fi, amb la negra perspectiva que estem veient aquests dies, avui he pensat que amb gent així hi ha esperança.