La dictadura de la incompetència (Xavier Roig)

Acabo de llegir d'una volada aquest llibre d'en Xavier Roig, que és francament amè i de lectura ràpida.

Me'l vaig comprar aquest Sant Jordi perquè havia sentit a en Roig per la ràdio i m'havia interessat força.

Pel que fa al contingut, té la seva gràcia. Trobo que en alguns punts exagera però suposo que és part del joc, tant per a donar alegria al llibre com per a fer-nos reaccionar.

El resum del llibre són dos punts, d'una banda aquest concepte liberal-calvinista que diu que cadascú s'ha d'espavilar i s'ha de treballar fort i de l'altre el repartiment de llenya (la veritat, amb força raó) cap als polítics que tenim, tot i que en Roig amplia el grup a tot aquell que està en l'administració pública i satèl·lits.

M'imagino que haurà aixecat molta controvèrsia (no he volgut navegar sense haver escrit abans per expressar la meva idea primigènia) però jo penso que s'ha de llegir tot (o gairebé tot) per a poder contrastar.

Vull citar un punt del llibre que m'ha encantat. En Roig diu que, per afrontar el futur, és necessari formar la gent, però que la formació actual dels treballadors està enfocada a la feina que fan, i això, tot i que és el que interessa a l'empresari, és un error. Cal oferir una formació molt més extensa que permeti al treballador noves possibilitats, ja que així avança tota la societat.

Bé, ara em submergiré en la xarxa que segur en va plena de detractors d'aquest home.